Ja hem començat la nostra revista. Aquí us deixem alguns exemples dels contes de por que hem creat a l’aula.
Esperem que us agradin!
ATRAPATS A L’ESCOLA
En un país molt llunyà hi havia una escola anomenada Turó de Guiera. L’escola era molt gran.
Un dia normal i corrent, van arribar tres nens a l’escola. Aquells nens es deien Anna, Eric i Gisela. L’Anna era alta, esportista, alegre, tenia els ulls marrons, tenia el cabell castany, portava un barret de bruixa, porta una samarreta blanca i un pantaló negre. L’Eric era alt, juganer, tenia els ulls marrons, el cabell castany, portava una samarreta blanca i un pantaló negre. La Gisela era alta, investigadora, tenia els ulls marrons, tenia el cabell negre, portava una samarreta blanca i un pantaló negre.
Quan van arribar a la classe no van trobar a ningú. Van esperar uns trenta minuts a veure si venien els companys i el professor.
– Voleu anar a mirar per a tota l’escola? – Va dir la Gisela
– D’acord. Van contestar l’Anna i l’Eric no molt convençuts.
Doncs això van fer. Van mirar per a totes les classes del cicle superior, del mitjà i parvulari; però res. No havien trobat res.
-Eh! Veniu a mirar que he trobat.- Va dir l’Eric.
L’Anna i la Gisela van venir tan ràpid com van poder.
– Eric, què passa?- Va preguntar l’Anna.
-Mira que hi ha al terra. – va contestar l’Eric.
-Son ganivets.- Va dir la Gisela.
-I ens fa un camí fins al menjador.- Va dir la Gisela.
Els tres nens estaven molt espantats.
L’Anna anava a començar a caminar, l’Eric i la Gisela la van començar a seguir. Quan van entrar al menjador no hi havia ningú; però de sobte va aparèixer una persona que portava dues cicatrius al front, era alt i anava tot vestit de negre.
-David? Ets tu?- Van preguntar els tres nens a l’hora.
-I tant que si! – Va contestar el David.
-Voleu picar alguna cosa?- Va dir el David.
Els nens es van seure a una taula tremolant de por esperant que el professor tornés de la cuina. De sobte, van sentir crits que venien de la cuina. Els crits van seguir però en un moment ja no sentien ni una mosca.
– Què eren aquests crits? – Va preguntar l’Eric, espantat de por.
Abans de què algú pugues contestar va aparèixer el David amb tres plats quan els va deixar a la taula els nens van començar a cridar espantats sense veure que hi havia als plats.
-Correu! – Va dir l’Anna
Van començar a córrer per tots els llocs. El senyor de negre els va començar a perseguir fins que al final es van tancar a una classe.
-Tanqueu totes les portes amb la clau!- Va ordenar la Gisela.
-Creieu que estarem segurs? -Va dir l’Anna.
De sobte van escoltar cops a la porta. Es van amagar els tres nens al armari. El senyor de negre va donar un cop de peu a la porta i la porta es va caure. Els pobres nens tenien l’aigua al coll.
-On sou nens?- Va dir el David, amb una veu terrorífica.
Els nens van començar a tenir molta calor. Van començar a suar molt.
-Ja no puc més! -Va dir l’Eric, i va obrir la porta del armari.
De cop i volta els tres nens van sortir i es van caure.
El mestre David va agafar els nens i se’ls van emportar. En un moment, els nens es van escapar i es van amagar a l’aula d’informàtica.
La policia va arribar al lloc, ja que havia estat alertada per les mares dels infants.
Les forces de l’ordre van detenir en David i van anar cap a l’amagatall del nens. Quan van obrir la porta…, no estaven allà i els nens mai van aparèixer.
Conte contat, conte acabat.
AUTORS: GISELA ESTEVE, ANNA CAROLINA I ÈRIC MORRAL
L’AVENTURA DE LES GERMANES
Fa qui sap quants anys, en el poble Ratolí que esta situat a la muntanya una muntanya ben elevada i voltada de turons més petits. Hi havia pocs arbres però tots estaven trencats pels forts vents i pluja que sempre hi havia allà. Quan hi havia vents els arbres feien soroll com si parlessin entre ells. Estava abandonat, amb menjar podrit tirat per terra. Sempre passava una senyora amb un mocador al cap, que portava dos gats negres que feien molta por i pudor. La Maria la germana gran, amb ulls blaus amb cabell castany i llarg, era una mica grassoneta però molt amable. Sempre es preocupava per l’Anna la germana petita, que era molt baixeta amb els ulls blaus bastant tímida però molt valenta. El oncle Manel tenia el cabell curt i ros, amb els ulls verds. Era molt amable, però sempre estava ficat amb la seva feina. Un dia la Maria i l’Anna van sortir de casa a pujar el turo del costat. Pel camí se’ls i va girar el temps, i va començar a nevar. Es van refugiar en el poble més proper d’on estaven, Castanya. Castanya era un poble de gent molt amable i molt net. Quan va parar el temporal, van agafar la motxilla per tornar a casa. Però van veure una festa, i es van entretenir.
Després, d’unes hores van decidir anar cap a casa. Però era massa tard. Llavors se’ls va caure la nit i van decidir parar. Van escoltar dos gossos que bordaven i es van espantar una mica.
La Maria es preocupava molt per l’Anna i així doncs li va deixar el seu anorac.
El dia següent l’Anna es va aixecar. El cap d’una estona que la Maria no es despertava, l’Anna es va espantar bastant. Va veure que no respirava. Resulta que s’havia mort!
L’Anna estava molt dèbil.
Havia begut oli, no s’havia que fer. Volia tornar a casa, però no s’havia com. Amb les poques forces que li quedaven, l’Anna va anar caminant a Ratolí.
Va trigar cinc dies i cinc nits. Quan va arribar va anar a casa desesperada, entre que no havia menjat ni begut estava molt cansada. Va entrar a casa, i no va veure a ningú. Al cap d’una estona va decidir tornar a entrar, per menjar alguna cosa. Quan estava menjant va veure com entrava el seu oncle i se li van quedar els ulls com a taronges. I la rondalla es acabada amb un tall de cansalada i aquí plantem un soc per tornar-hi un altre cop.
AUTORS: ALBERT CARRILLO I TONI CASAS
LO PEOR QUE TE PUEDE PASAR
Había una vez un niño que se llamaba Mario y que tenía 11 años. Su padre que se llamaba Martín, desapareció hace unos años cuando el pobre Mario tenía 8, y hasta la fecha nadie sabía nada de él. Una noche de Halloween, Mario estaba paseando al perro que se llamaba Dante, cuando tuvo una visión de su padre, que le decía… tienes que volver a casa ya. ¡Corre!
Pero Mario, no le hizo caso y siguió su camino a pesar de la visión de su padre. Después de un buen rato se encontró con una casa muy aterradora.
Él tenía mucha sed y pico a la puerta de la casa, pero nadie le contesto. Así, que al intentar volver a picar otra vez con la mano, se abrió la puerta y Mario y su perro Dante entraron dentro. Estaba todo oscuro y se escuchaba una música de fondo. Mario camino un poco más dentro de la casa con Dante y chocó con una bola en la frente. Era una lámpara y estiró de ella y se encendió una luz. Cuando la luz estaba encendida, vio a una vieja bailando el “un, dos cha cha cha dale la macarena”…
Mario se asustó mucho y se cayó por las escaleras al sótano.
De repente, en el sótano vio a su padre atado en una silla vieja y sucia. Lo primero que hizo Mario fue desatarle y darle un beso y cuando se dio la vuelta vio a una niña terrorífica que intento morderles el brazo pero rápidamente la empujaron y la apartaron.
Subieron las escaleras corriendo, y salieron pitando de la casa.
Cuando llegaron se dieron cuenta que se habían olvidado al perro Dante dentro de la casa terrorífica.
Después de un mes, algo sonaba en la puerta de casa, abrieron y era Dante. Tenía todo el cuerpo lleno de sangre y el padre de Mario se lo llevo al veterinario.
Al cabo de dos horas, el padre de Mario regresó a casa sin Dante.
Y Catacrick Catacrack este cuento ya esta explicado.
AUTORES: ELOI MUNDI, BLANCA RUIZ I GERARD SANZ
