Ja hem començat la nostra revista. Aquí us deixem alguns exemples dels contes de por que hem creat a l’aula. Esperem que us agradin!
AMISTAT SENSE FRONTERES
Avui, dia 30 d’octubre a les 12:00 de la nit, Cardet està tot fosc. Cardet és un poble molt petit i solitari. Hi viuen cent habitants, els carrers del poble són molt estrets.
Jo sóc la Marina, una nena de deu anys, molt discreta, senzilla i educada. Els meus pares es diuen Jordi i Mireia, i sóc filla única.
De sobte, m’he despertat, són les 12:00 de la nit. M’he llevat perquè la finestra està oberta i em cauen gotes d’aigua perquè està plovent molt. De cop veig dos ratpenats penjats de l’armari… L’habitació està plena d’ombres, m’aixeco i …
Aaah! Són monstres!!! Per sort no s’ha despertat ningú. Vaig a la cuina, agafo un got d’aigua, m’omplo la boca, torno a l’habitació i els hi tiro als monstres. Obro la llum i veig que són una família de quatre monstres, el pare, la mare, un nen i una nena. La nena s’enfila a sobre meu, i em diu « només volem ser la teva amiga!», Primer m’estranyo, però després els comprenc. Ens fem amics, m’expliquen que no tenen amics perquè ningú els veu. Jo sóc la única que els veig perquè soc discapacitada. Per un moment em sento orgullosa del meu problema.
Ara ja som al matí, i estem fent encàrrecs: al supermercat, a correus, al sabater i al forn de pa. Quan sortim del supermercat ens comencem a adonar que algú ens observa i ens segueix tota l’estona, exactament un home alt, prim, ulls blaus, castany i sembla que tingui més de cinquanta anys. Ens fixem i veiem que a la samarreta, hi te enganxada una etiqueta que hi posa: professor Hunter Mission i també: un correu electrònic: huntermission384@gmail.com. Ara ja som a casa i estem buscant el correu electrònic de Hunter Mission. Està sent una mica complicat.
Aquí! He exclamat, ho acabem de trobar. Ara li enviarem un correu anònim:
«Hola, Hunter Mission, de què treballes?»
I ens ha contestat: «Treballo buscant i aspirant monstres.»
«Oooh noo!» Vam fer tots. Us està buscant per atrapar-vos. Aleshores hem decidit anar a lluitar contra ell, perquè hem quedat a la cantonada de la plaça quatre cantons(hem quedat pel correu electrònic). Ja hi hem arribat i ell ens està esperant, sembla que fa estona. De sobte, treu la seva aspiramonstres i intenta aspirar al nen i la nena, però no ho aconsegueix perquè jo els agafo de seguida. «Toca el dos ara mateix!» Li diem. Ell deixa l’aspiramonstres al terra i s’en va corrents.
Conte contat aquest conte s’ha acabat.
AUTORES: ADUNA BURGAÑA I MARIONA CARRERA
EL SEGREST DE LES NOIES
La setamana passada, en un poble molt petit que es diu «Lichtenberg», hi viuen tres amigues.Una es diu Ana, és una nena hiperactiva que li agradava fer aventures. Paula és una noia amant de tots els animals, divertida, amb el cabell ros, i els ulls verds. I per últim, tenim a la Sofia, li agrada molt menjar i ballar.
El poble, com ja hem dit «Lichtemberg», és molt petit. Només hi ha 627 habitants i un lloc que es el bosc obscur. Pero no aniran a bosc, aniran a caminar pel poble.
Estaven ajudant a un avi a creuar el carrer. Com el van ajudar, els va dir que tenia una sorpresa per a elles. El seu especte era extrany, amb uns ulls que semblava boig i moltes arrugues per tota la cara. Elles s’ho estaven pensant perquè no es refiaven dels desconeguts però van anar amb ell.
Les va portar molt lluny, era un lloc estrany i fosc era com un traster, però com no veien res no sabien que era. Tenien molta por i a sobre la porta es va tancar de sobte i el senyor no hi era.
Escoltaven unes veus que parlaven molt fluix, van anar les tres, una darrera de l’altre a la porta amb compte de no fer soroll per escoltar que deia. Hi havia un tros molt petit de la porta trencat que gràcies a ell van poder veure. El senyor tenia una careta però era un jove que es feia passar per un vell.
Després d’escoltar tot el que parlava va entrar a l’habitació, elles es van amagar però com estava tant fosc no sabien on estaven. Les estava buscant però no les trobava fins que l’Anna sense voler va llençar una caixa i les va descobrir i va dir «Us he trobat!!!». Van estar dos dies desaparegudes sense menjar ni sortir.
Van sentir una sirena que semblava de policia, la porta es va obrir i era un policia, les va salvar i va detenir al jove. I després d’aixo les va portar a casa.
Catacric-catacrac,conte acabat.
Fi
AUTORES: SARA PLATA, ARIADNA SILVESTRE I DANIELA SOLÁ.
VILLA HALLOWEEN
Fa molts anys, hi havia tres amics, que es deien: Eneko, Palas i Kidd Quiles. Volien anar a un campament que s’anomenava «Villa Halloween». El dia 31 d’octubre, mentre dormien, una plaga de zombis va destrossar tot el terreny, els nens havien de buscar alguna arma per sobreviure.
L’Eneko es va enrecordar que el seu pare, Txema, havia portat el kit d’armes:
-Òndia! El kit d’armes! Però… -va dir l’Eneko.
Al disparar a un zombi van veure que no quedaven bales:
-El dipòsit és buit!- van dir els tres.
-Anem cap a la Ferreteria Mix, crearem munició per acabar amb els zombis! -va dir en Txema.
-D’acord!!!- van dir tots.
Al sortir de la ferreteria, es van donar compte que els zombis no estaven, perquè eren invisibles. Van anar al campament a buscar les armes i al sortir…
-Els zombis ara són visibles!! Això es bufar i fer ampolles!! -va dir en Palas.
I van derrotar a tots els zombis.
I això es tan veritat com que el conte s’ha acabat.
AUTORS: ÉRIC LASPALAS, ENEKO RODRÍGUEZ I ÉRIC QUILES