{"id":122,"date":"2018-11-11T14:52:24","date_gmt":"2018-11-11T12:52:24","guid":{"rendered":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/?p=122"},"modified":"2019-12-14T14:54:52","modified_gmt":"2019-12-14T12:54:52","slug":"treballem-el-conte-2","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/treballem-el-conte-2\/","title":{"rendered":"TREBALLEM EL CONTE"},"content":{"rendered":"

Ja hem comen\u00e7at la nostra revista. Aqu\u00ed us deixem alguns exemples dels contes de por que hem creat a l\u2019aula.<\/span><\/p>\n

Esperem que us agradin!<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

ATRAPATS A L\u2019ESCOLA<\/u><\/strong><\/span><\/p>\n

En un pa\u00eds molt lluny\u00e0 hi havia una escola  anomenada Tur\u00f3 de Guiera. L\u2019escola era molt gran.<\/span><\/p>\n

Un dia normal i corrent, van  arribar tres nens a l\u2019escola. Aquells nens es deien Anna, Eric i Gisela. L\u2019Anna era alta, esportista, alegre, tenia els ulls marrons, tenia el cabell castany, portava un barret de bruixa, porta una samarreta blanca i un pantal\u00f3 negre. L\u2019Eric era alt, juganer, tenia els ulls marrons, el cabell castany, portava una samarreta blanca i un pantal\u00f3 negre. La Gisela era alta, investigadora, tenia els ulls marrons, tenia el cabell negre, portava una samarreta blanca i un pantal\u00f3 negre.<\/span><\/p>\n

Quan van arribar a la classe no van trobar a ning\u00fa. Van esperar uns trenta minuts a veure si venien els companys i el professor.<\/span><\/p>\n

– Voleu anar a mirar per a tota l\u2019escola? – Va dir la Gisela<\/span><\/p>\n

– D\u2019acord. Van contestar l\u2019Anna i l\u2019Eric no molt conven\u00e7uts.<\/span><\/p>\n

Doncs aix\u00f2 van fer. Van mirar per a totes les classes del cicle superior, del mitj\u00e0 i parvulari; per\u00f2 res. No havien trobat res.<\/span><\/p>\n

-Eh! Veniu a mirar que he trobat.- Va dir l\u2019Eric.<\/span><\/p>\n

L\u2019Anna i la Gisela van venir tan r\u00e0pid com van poder.<\/span><\/p>\n

– Eric, qu\u00e8 passa?- Va preguntar l\u2019Anna.<\/span><\/p>\n

-Mira que hi ha al terra. – va contestar l\u2019Eric.<\/span><\/p>\n

-Son ganivets.- Va dir la Gisela.<\/span><\/p>\n

-I ens fa un cam\u00ed fins al menjador.- Va dir la Gisela.<\/span><\/p>\n

Els tres nens estaven molt espantats.<\/span><\/p>\n

L\u2019Anna anava a comen\u00e7ar a caminar, l\u2019Eric i la Gisela la van comen\u00e7ar a seguir. Quan van entrar al menjador no hi havia ning\u00fa; per\u00f2 de sobte va apar\u00e8ixer una persona que portava dues cicatrius al front, era alt i anava tot vestit de negre.<\/span><\/p>\n

-David? Ets tu?- Van preguntar els tres nens a l\u2019hora.<\/span><\/p>\n

-I tant que si! – Va contestar el David.<\/span><\/p>\n

-Voleu picar alguna cosa?- Va dir el David.<\/span><\/p>\n

Els nens es van seure a una taula tremolant de por esperant que el professor torn\u00e9s de la cuina. De sobte, van sentir crits que venien de la cuina. Els crits van seguir per\u00f2 en un moment ja no sentien ni una mosca.<\/span><\/p>\n

– Qu\u00e8 eren aquests crits? – Va preguntar l\u2019Eric, espantat de por.<\/span><\/p>\n

Abans de qu\u00e8 alg\u00fa pugues contestar va apar\u00e8ixer el David amb tres plats quan els va deixar a la taula els nens van comen\u00e7ar a cridar espantats sense veure que hi havia als plats.<\/span><\/p>\n

-Correu! – Va dir l\u2019Anna<\/span><\/p>\n

Van comen\u00e7ar a c\u00f3rrer per tots els llocs. El senyor de negre els va comen\u00e7ar a perseguir fins que al final es van tancar a una classe.<\/span><\/p>\n

-Tanqueu totes les portes amb la clau!- Va ordenar la Gisela.<\/span><\/p>\n

-Creieu que estarem segurs? -Va dir l\u2019Anna.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

De sobte van escoltar cops a la porta. Es van amagar els tres nens al armari. El senyor de negre va donar un cop de peu a la porta i la porta es va caure. Els pobres nens tenien l\u2019aigua al coll.<\/span><\/p>\n

-On sou nens?- Va dir el David, amb una veu terror\u00edfica.<\/span><\/p>\n

Els nens van comen\u00e7ar a tenir molta calor. Van comen\u00e7ar a suar molt.<\/span><\/p>\n

-Ja no puc m\u00e9s! -Va dir l\u2019Eric, i va obrir la porta del armari.<\/span><\/p>\n

De cop i volta els tres nens van sortir i es van caure.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

El mestre David va agafar els nens i se’ls van emportar. En un moment, els nens es van escapar i es van amagar a l’aula d’inform\u00e0tica.<\/span><\/p>\n

La policia va arribar al lloc, ja que havia estat alertada per les mares dels infants.<\/span><\/p>\n

Les forces de l’ordre van detenir en David i van anar cap a l’amagatall del nens. Quan van obrir la porta…, no estaven all\u00e0 i els nens mai van apar\u00e8ixer.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Conte contat, conte acabat.<\/span><\/p>\n

AUTORS: GISELA ESTEVE, ANNA CAROLINA I \u00c8RIC MORRAL<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

L’AVENTURA DE LES GERMANES<\/u><\/strong><\/span><\/p>\n

Fa qui sap quants anys, en el poble Ratol\u00ed que esta situat a la muntanya una muntanya ben elevada i voltada de turons m\u00e9s petits. Hi havia pocs arbres per\u00f2 tots estaven trencats pels forts vents i pluja que sempre hi havia all\u00e0. Quan hi havia vents els arbres feien soroll com si parlessin entre ells. Estava abandonat, amb menjar podrit tirat per terra. Sempre passava una senyora amb un mocador al cap, que portava dos gats negres que feien molta por i pudor. La Maria la germana gran, amb ulls blaus amb cabell castany i llarg, era una mica grassoneta per\u00f2 molt amable. Sempre es preocupava per l’Anna la germana petita, que era molt baixeta amb els ulls blaus bastant t\u00edmida per\u00f2 molt valenta.  El oncle Manel tenia el cabell curt i ros, amb els ulls verds. Era molt amable, per\u00f2 sempre estava ficat amb la seva feina. Un dia la Maria i l\u2019Anna van sortir de casa a pujar el turo del costat. Pel cam\u00ed se’ls i va girar el temps, i va comen\u00e7ar a nevar. Es van refugiar en el poble m\u00e9s proper d’on estaven, Castanya. Castanya era un poble de gent molt amable i molt net. Quan va parar el temporal, van agafar la motxilla per tornar a casa. Per\u00f2 van veure una festa, i es van entretenir.<\/span><\/p>\n

 <\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s, d’unes hores van decidir anar cap a casa. Per\u00f2 era massa tard. Llavors se’ls va caure la nit i van decidir parar. Van escoltar dos gossos que bordaven i es van espantar una mica.<\/span><\/p>\n

La Maria es preocupava molt per l\u2019Anna i aix\u00ed doncs li va deixar el seu anorac.<\/span><\/p>\n

El dia seg\u00fcent l\u2019Anna es va aixecar. El cap d\u2019una estona que la Maria no es despertava, l\u2019Anna es va espantar bastant. Va veure que no respirava. Resulta que s\u2019havia mort!<\/span><\/p>\n

L\u2019Anna estava molt d\u00e8bil.<\/span><\/p>\n

Havia begut oli, no s\u2019havia que fer. Volia tornar a casa, per\u00f2 no s\u2019havia com. Amb les poques forces que li quedaven, l\u2019Anna va anar caminant a Ratol\u00ed.<\/span><\/p>\n

Va trigar cinc dies i cinc nits. Quan va arribar va anar a casa desesperada, entre que no havia menjat ni begut estava molt cansada. Va entrar a casa, i no va veure a ning\u00fa. Al cap d\u2019una estona va decidir tornar a entrar, per menjar alguna cosa. Quan estava menjant va veure com entrava el seu oncle i se li van quedar els ulls com a taronges. I la rondalla es acabada amb un tall de cansalada i aqu\u00ed plantem un soc per tornar-hi un altre cop.  <\/span><\/span><\/p>\n

AUTORS: ALBERT CARRILLO I TONI CASAS<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

LO PEOR QUE TE PUEDE PASAR <\/u><\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Hab\u00eda una vez un ni\u00f1o que se llamaba Mario y que ten\u00eda 11 a\u00f1os. Su padre que se llamaba Mart\u00edn, desapareci\u00f3 hace unos a\u00f1os cuando el pobre Mario ten\u00eda 8, y hasta la fecha nadie sab\u00eda nada de \u00e9l. Una noche de Halloween, Mario estaba paseando al perro que se llamaba Dante, cuando tuvo una visi\u00f3n de su padre, que le dec\u00eda\u2026 tienes que volver a casa ya. \u00a1Corre!<\/span><\/p>\n

 <\/span><\/p>\n

Pero Mario, no le hizo caso y sigui\u00f3 su camino a pesar de la visi\u00f3n de su padre. Despu\u00e9s de un buen rato se encontr\u00f3 con una casa muy aterradora.<\/span><\/p>\n

\u00c9l ten\u00eda mucha sed y pico a la puerta de la casa, pero nadie le contesto. As\u00ed, que al intentar volver a picar otra vez con la mano, se abri\u00f3 la puerta y Mario y su perro Dante entraron dentro. Estaba todo oscuro y se escuchaba una m\u00fasica de fondo. Mario camino un poco m\u00e1s dentro de la casa con Dante y  choc\u00f3 con una bola en la frente. Era una l\u00e1mpara y  estir\u00f3 de ella y se encendi\u00f3 una luz. Cuando la luz estaba encendida, vio a una vieja bailando el \u201cun, dos cha cha cha dale la macarena\u201d\u2026<\/span><\/p>\n

Mario se asust\u00f3  mucho y se cay\u00f3 por las escaleras al s\u00f3tano.<\/span><\/p>\n

 <\/span>De repente, en el s\u00f3tano vio a su padre atado en una silla vieja y sucia. Lo primero que hizo Mario fue desatarle y darle un beso y cuando se dio la vuelta vio a una ni\u00f1a terror\u00edfica que intento morderles el brazo pero r\u00e1pidamente la empujaron y la apartaron.<\/span><\/span><\/p>\n

Subieron las escaleras corriendo, y salieron pitando de la casa.<\/span><\/p>\n

 <\/span>Cuando llegaron se dieron cuenta que se hab\u00edan olvidado al perro Dante dentro de la casa terror\u00edfica.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>Despu\u00e9s de un mes, algo sonaba en la puerta de casa, abrieron y era Dante. Ten\u00eda todo el cuerpo lleno de sangre y el padre de Mario se lo llevo al veterinario.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>Al cabo de dos horas, el padre de Mario regres\u00f3 a casa sin Dante.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>Y Catacrick Catacrack este cuento ya esta explicado.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

AUTORES: ELOI MUNDI, BLANCA RUIZ I GERARD SANZ <\/em><\/span><\/p>\n

\"\"<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja hem comen\u00e7at la nostra revista. Aqu\u00ed us deixem alguns exemples dels contes de por que hem creat a l\u2019aula. Esperem que us agradin!   ATRAPATS A L\u2019ESCOLA En un […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":124,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/122"}],"collection":[{"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=122"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/122\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":125,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/122\/revisions\/125"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/media\/124"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=122"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}