{"id":56,"date":"2018-11-11T10:23:25","date_gmt":"2018-11-11T08:23:25","guid":{"rendered":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/?p=56"},"modified":"2019-12-14T14:19:26","modified_gmt":"2019-12-14T12:19:26","slug":"treballem-el-conte","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/treballem-el-conte\/","title":{"rendered":"TREBALLEM EL CONTE"},"content":{"rendered":"

Ja hem comen\u00e7at la nostra revista. Aqu\u00ed us deixem alguns exemples dels contes de por que hem creat a l’aula. Esperem que us agradin!<\/span><\/p>\n

AMISTAT SENSE FRONTERES<\/span><\/u><\/strong><\/span><\/p>\n

Avui, dia 30 d’octubre a les 12:00 de la nit, Cardet est\u00e0 tot fosc. <\/span>Cardet \u00e9s un poble molt petit i solitari. Hi viuen cent habitants, els carrers del poble s\u00f3n molt estrets.<\/span><\/span><\/p>\n

Jo s\u00f3c la Marina,  una nena de deu anys, molt discreta, senzilla i educada. Els meus pares es diuen Jordi i Mireia, i s\u00f3c filla  \u00fanica.<\/span><\/p>\n

De sobte, m’he despertat, s\u00f3n les 12:00 de la nit. M’he llevat perqu\u00e8 la finestra est\u00e0 oberta i em cauen gotes d’aigua perqu\u00e8 est\u00e0 plovent molt. De cop veig dos  ratpenats penjats de l’armari… L’habitaci\u00f3 est\u00e0 plena d’ombres, m’aixeco i …<\/span><\/p>\n

Aaah! S\u00f3n monstres!!! Per sort no s’ha despertat ning\u00fa. Vaig a la cuina, agafo un got d’aigua, m’omplo la boca, torno a l’habitaci\u00f3 i els hi tiro als monstres. Obro la llum i veig que s\u00f3n una fam\u00edlia de quatre monstres, el pare, la mare, un nen i una nena. La nena s’enfila a sobre meu, i em diu \u00ab nom\u00e9s volem ser la teva amiga!\u00bb, Primer m’estranyo, per\u00f2 despr\u00e9s els comprenc. Ens fem amics, m’expliquen que no tenen amics perqu\u00e8 ning\u00fa els veu. Jo s\u00f3c la \u00fanica que els veig perqu\u00e8 soc discapacitada. Per un moment em sento orgullosa del meu problema.<\/span><\/p>\n

Ara ja som al mat\u00ed, i estem fent enc\u00e0rrecs: al supermercat, a correus, al sabater i al forn de pa. Quan sortim del supermercat ens comencem a adonar que alg\u00fa ens observa i ens segueix tota l’estona, exactament un home alt, prim, ulls blaus, castany i sembla que tingui m\u00e9s de cinquanta anys. Ens fixem i veiem que a la samarreta, hi te enganxada una etiqueta que hi posa: professor Hunter Mission i tamb\u00e9: un correu electr\u00f2nic: <\/span>huntermission384@gmail.com<\/a><\/span>. Ara ja som a casa i estem buscant el correu electr\u00f2nic de Hunter Mission. Est\u00e0 sent una mica complicat.<\/span><\/span><\/p>\n

Aqu\u00ed! He exclamat, ho acabem de trobar. Ara li enviarem un correu an\u00f2nim:<\/span><\/p>\n

\u00abHola, Hunter Mission, de qu\u00e8 treballes?\u00bb<\/span><\/p>\n

I ens ha contestat: \u00abTreballo buscant  i aspirant monstres.\u00bb<\/span><\/p>\n

\u00abOooh  noo!\u00bb Vam fer tots. Us est\u00e0 buscant per atrapar-vos. Aleshores hem decidit anar a lluitar contra ell, perqu\u00e8 hem quedat a la cantonada de la pla\u00e7a quatre cantons(hem quedat pel correu electr\u00f2nic). Ja hi hem arribat i ell ens est\u00e0 esperant, sembla que fa estona. De sobte, treu la seva aspiramonstres i intenta aspirar al nen i la nena, per\u00f2 no ho aconsegueix perqu\u00e8 jo els agafo de seguida. \u00abToca el dos ara mateix!\u00bb Li diem. Ell deixa l’aspiramonstres al terra i s’en va corrents. <\/span><\/p>\n

Conte contat aquest conte s’ha acabat.<\/span><\/p>\n

AUTORES: ADUNA BURGA\u00d1A I MARIONA CARRERA<\/em><\/span><\/p>\n

EL SEGREST  DE LES NOIES<\/span><\/u><\/strong><\/span><\/p>\n

La setamana passada, en un poble molt petit que es diu \u00abLichtenberg\u00bb, hi viuen tres amigues.Una es diu Ana, \u00e9s una nena hiperactiva que li agradava fer aventures. Paula \u00e9s una noia amant de tots els animals, divertida, amb el cabell ros, i els ulls verds. I per \u00faltim, tenim a la Sofia, li agrada molt menjar i ballar.<\/span><\/p>\n

El poble, com ja hem dit \u00abLichtemberg\u00bb, \u00e9s molt petit. Nom\u00e9s hi ha 627 habitants i un lloc que es el bosc obscur. Pero no aniran a bosc, aniran a caminar pel poble.<\/span><\/p>\n

 <\/span>Estaven ajudant a un avi a creuar el carrer. Com el van ajudar, els va dir que tenia una sorpresa per a elles. El seu especte era extrany, amb uns ulls que semblava boig i moltes arrugues per tota la cara. <\/span>Elles s’ho estaven pensant perqu\u00e8 no es refiaven dels desconeguts per\u00f2 van anar amb ell.<\/span><\/span><\/p>\n

Les va portar molt lluny, era un lloc estrany i fosc era com un traster, per\u00f2 com no veien res no sabien que era. Tenien molta por i a sobre la porta es va tancar de sobte i el senyor no hi era.<\/span><\/p>\n

Escoltaven unes veus que parlaven molt fluix, van anar les tres,  una darrera de l’altre a la porta amb compte de no fer soroll  per escoltar que deia. Hi havia un tros molt petit de la porta trencat que gr\u00e0cies a ell van poder veure. El senyor tenia una careta per\u00f2 era un jove que es feia passar per un vell.<\/span><\/p>\n

 <\/span>Despr\u00e9s d’escoltar tot el que parlava va entrar a l’habitaci\u00f3, elles es van amagar per\u00f2 com estava tant fosc no sabien on estaven. Les estava buscant per\u00f2 no les trobava fins que l’Anna sense voler va llen\u00e7ar una caixa i les va descobrir i va dir \u00abUs he trobat!!!\u00bb. Van estar dos dies desaparegudes sense menjar ni sortir.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>Van sentir una sirena que semblava de policia, la porta es va obrir i era un policia, les va salvar i va detenir al jove. I despr\u00e9s d’aixo les va portar a casa.<\/span><\/span><\/p>\n

Catacric-catacrac,conte acabat.<\/span><\/p>\n

Fi<\/span><\/p>\n

AUTORES: SARA PLATA, ARIADNA SILVESTRE I DANIELA SOL\u00c1. <\/em><\/span><\/p>\n

VILLA HALLOWEEN <\/u><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

Fa molts anys, hi havia tres amics, que es deien: Eneko, Palas i Kidd Quiles. Volien anar a un campament que s’anomenava \u00abVilla Halloween\u00bb. El dia 31 d’octubre, mentre dormien, una plaga de zombis va destrossar tot el terreny, els nens havien de buscar alguna arma per sobreviure.<\/span><\/p>\n

 <\/span>L’Eneko es va enrecordar que el seu pare, Txema, havia portat el kit d’armes:<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>-\u00d2ndia! El kit d’armes! Per\u00f2… -va dir l’Eneko.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>Al disparar a un zombi van veure que no quedaven bales:<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>-El dip\u00f2sit \u00e9s buit!- van dir els tres.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>-Anem cap a la Ferreteria Mix, crearem munici\u00f3 per acabar amb els zombis! -va dir en Txema.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>-D’acord!!!- van dir tots.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>Al sortir de la ferreteria, es van donar compte que els zombis no estaven, perqu\u00e8 eren invisibles. Van anar al campament a buscar les armes i al sortir…<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>-Els zombis ara s\u00f3n visibles!! Aix\u00f2 es bufar i fer ampolles!! -va dir en Palas.<\/span><\/span><\/p>\n

 <\/span>I van derrotar a tots els zombis.<\/span><\/span><\/p>\n

I aix\u00f2 es tan veritat com que el conte s’ha acabat.<\/span><\/p>\n

AUTORS: \u00c9RIC LASPALAS, ENEKO RODR\u00cdGUEZ I \u00c9RIC QUILES<\/em><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja hem comen\u00e7at la nostra revista. Aqu\u00ed us deixem alguns exemples dels contes de por que hem creat a l’aula. Esperem que us agradin! AMISTAT SENSE FRONTERES Avui, dia 30 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":58,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56"}],"collection":[{"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=56"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":57,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/56\/revisions\/57"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/media\/58"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=56"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=56"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/turodeguiera.cat\/bloc5\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=56"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}