|
|
REPÚBLICA DOMINICANA |
|
Des de temps immemorials, els taïns anomenaven l'illa Haití, és a dir, "terra alta i muntanyosa", malgrat això d'altres li deien Quisqueya, que vol dir "mare de totes les terres". |
Aquest últim nom va ser recuperat en el segle XIX pels nacionalistes romàntics que lideraren la gesta independentista i que compongueren, amb ell, l'Himne Nacional. |
|
El 5 de desembre de 1492,Cristòfol Colom va arribar a la illa, l'anomenà Hispaniola, que en llatí vulgar significa "la petita Espanya" o "l'espanyola''. |
Passat el temps pel tractat de Ryswick, Espanya va donar a França la part occidental de l'Illa - l'actual República d'Haití-, conservant-ne la part oriental, que s'anomenà posteriorment "Santo Domingo Espanyol" o "Santo Domingo Oriental". |
El 27 de febrer de 1844, amb la independència del País del seu veí, els Trinitaris el designaren República Dominicana, fent així honor a l'ordre dels Predicadors, coneguts popularment com a "dominics". Aquest ordre mendicant va ser un dels primers en establir-se a l'Illa, tot caracteritzant-se per la seva defensa dels drets dels indis taïns. |
|

Bandera la la República Dominicana
|

Escut de la República Dominicana |
|