|
|
FLORA |
|
Xile té un relleu que fa que s'hi puguin trobar diferents ecosistemes al país.
|
- El desert d'Atacama al nord, amb la seva aridesa, fa que la flora d'aquesta d'aquesta regió sigui molt escassa, amb espècies com el Tamarugo, el pebrot, garrofer, canyar i alguns cactus.
|

Tamarugo
|
- A l'altiplà hi ha més vegetació es poden trobar la Yareta i la "queñoa".
|

Queñoa
|
- Al "norte chico" és característic el fenomen del desert florit, mercès al seu període de precipitacions, en el qual les terres àrides floreixen. Es poden trobar espècies com la "añañuca".
|

añañuca
|
- Des d'aquestes regions més àrides es produeix un progressiu augment de la vegetació fins arribar a la regió de Coquimbo.
|
- El bosc "Valdiviano", al sud del rio Biobío, és frondós i presenta especies vegetals característiques com: murtilla, el copihue, flor nacional, diverses espècies de falgueres i arbres com el llorer, tepa, luma, tineo, avellaner, diferents espècies de mañíos, alerce i la araucaria.
|

araucaria
|
- Al sud de Xile es troba el "bosque siempreverde" similar al bosc valdivià però amb menys espècies arbòrees. Destaquen: xiprers de las Guaitecas.
|

xiprers de les Gauitecas |
- Els boscos caducifolis de l'interior on abunda la lenga.
|

bosc de lenga |
- Cap a l'est es troben regions estepàries.
|
- A l'extrem austral hi ha poca vegetació amb espècies com canelo, coigüe de Magallanes i ñirre, també es podent trobar espècies arbustives, herbàcies, molses i líquens.
|

coigüe de Magallanes
|
- Finalment al territori antàrtic, cobert de manera permanent pel gel només es poden trobar algunes varietats de molses i líquens.
|

paisatge antàrtic
|
- Als territoris de les illes de Pasqua i l'arxipèlag de Juan Fernàndez es poden trobar espècies vegetals úniques com a la "Palmera Chonta".
|

palmera chonta |