D124: Introducció a les bases de dades

En aquesta pràctica:

• El concepte de Base de dades Relacional
• La necessitat de les relacions

Per descarregar el fitxer indicat a la nota superior, cliqueu a l’enllaç següent: descarregar biblioteca.odb.

Un cop descarregat i desat en el disc dur, pensem que serà de summa importància tenir-lo a mà, doncs amb ell estudiarem tot el que queda de curs.

Comencem amb l’explicació teòrica i després passarem a la pràctica completant el fitxer que acabem de descarregar, el qual només conté unes taules amb dades però amb moltes accions a fer per completar-lo: aprendrem treballant...

Hem de pensar que estem davant d’un gestor d’informació, un programa de base de dades relacionals. Sota aquesta premisa inicial, caldrà clarificar què és això de Base de Dades Relacional.

Doncs bé, si hi ha programes gestors de Bases de Dades que treballen amb una sola taula tenim els anomenats gestors plans. L’exemple d’aquest tipus de gestor de bases de dades més conegut seria el Filemaker.

En el cas del programa que ens ocupa, Open Base.org, el podem catalogar com a relacional, com el Microsoft Access.

Aquesta modalitat de programes es basen en contenir un grup variable de taules interrelacionades entre sí mitjançant l’existència de camps comuns. Això vol dir que una mateixa informació, normalment breu i de tipus codi, la tenim en dues taules a l’hora i gràcies a això podem establir un lligam, enllaç o relació entre les dues taules.

• El concepte de Base de dades Relacional
• La necessitat de les relacions

La filosofia de treball, tot i semblar contradictòria a primer cop d’ull, és la de crear diferents taules petites enlloc d’una gran taula tradicional. La necessitat de treballar d’aquesta requerirà una explicació detallada.

Ens trobem amb unes preguntes inicials que ens poden venir al cap, i que en les línies següents es procurarà donar resposta.

• Per què fem vàries taules per encabir la informació?
• No seria més fàcil posar tota la informació en una sola taula per treballar de forma més senzilla i ràpida?
• Quins avantatges ens reporta aquesta forma de treballar?

Doncs bé, intentem donar resposta a aquestes preguntes, que ens servirà per explicar els conceptes bàsics de les bases de dades relacionals.

Ara ja sabem què és una taula, oi? Doncs per ajudar-nos en l’explicació utilitzarem l’exemple de la biblioteca començat en el primer mòdul. Així, tal com es va comentar en el mòdul 1, una taula és un llistat d’informació disposat en files i columnes, essent cada fila un registre (les dades d’un sol llibre) i cada columna, un camp (les dades dels autors dels llibres).

Partint d’aquesta idea, en la taula llibres hi posarem les dades relatives als llibres, i serà la taula central de totes, doncs representa la informació principal. Però també voldrem posar altra informació, potser no tant important, però sí també necessària. Per exemple, voldrem saber dades dels autors de cada llibre, de l’editorial, del tema, etc. i d’altres aspectes que ens podrien ser útils.

Per tant, imaginem que quan volem donar d’alta un llibre nou haguessim de donar d’alta cadascun d’aquests aspectes. Seria molt llarg i costós, doncs cada cop caldria escriure dades com aquestes:

Si tenim la necessitat de donar d’alta un segon, un tercer,etc. llibre del mateix autor, això ens obligaria a introduir les dades del mateix autor diverses vegades. També ens passaria igual amb les editorials, ens obligaria a teclejar cada cop que donessim d’alta un llibre de l’editorial totes les seves dades. I el mateix amb el tema.

Per evitar-ho, es va pensar en compartirmentar la informació, és a dir, crear diferents taules amb contingut específic. Així, totes les dades completes de:

• Les dades de les editorials les posarem en la taula Editor.
• Les dels país a la de Pais.
• dels temes, ho farem a la taula de Temes, etc.

I ja només ens quedarà disposar en cadascuna d’elles un camp comú que compartiran entre elles i la taula central Llibres. Aquest camp serà un tipus codi, que ocuparà poc espai i permetrà establir la relació entre la taula Llibres i cadascuna de les altres taules esmentades.

Fent això guanyarem:

• Estalviem espai i guanyem temps. No caldrà escriure les dades de cada autor més que un sol cop. Així, de l’autor Cervantes, només caldrá escriure tota aquesta informació un sol cop: Miguel de Cervantes Saavedra / Alcalá de Henares / 29/19/1547 / Autor clasico español, etc. Quan donessim d’alta un segon llibre d’aquest autor, no caldria repetir tota aquesta informació, només el codi 001 que seria el que identifica a aquest autor en la base de dades.

• Evitem errades A part d’estalviar espai en la base de dades, cosa evident, també evitem errades d’escriptura, doncs no seria igual Cervantes que cervantes o que cerbantes, o que cer vantes...

• Tindrem una informació homogènia Sabem que sempre que en la taula llibres en el camp autor hi posem un 001 es referirà a aquest autor i no a un altre.

Per tant, si mirem la següent imatge podem veure que les dades d’aquest autor, d’aquesta editorial i d’aquest tema només les caldrà escriure un sol cop en la nostra base de dades, i després, cada cop que utilitzem aquestes dades en la taula Llibres, només caldrà escriure el seu codi, és a dir, 1, i no les descripcions llargues de cadascun dels camps: codi nivell, codi material, codi llengua, etc.

Veient tota aquesta explicació, podem pensar que és molt complicat haver de treballar d’aquesta forma. Potser si, però això només és al començament, un cop feta l’estructura de relacions entre taules, la feina serà molt més fàcil i còmoda. Primer es tracta d’agafar el concepte, sense preses, i deprés ja podrem posar-nos a treballar amb el programa.

Ara que hem fet la justificació de la necessitat de les relacions, anirem un pas més enllà, com es fan? Això ho tractarem en la següent pràctica.